Recorden els barcelonins coros Clavé que
introduïen en el món de la música aquella gent que havia optat per una vida no massa
decent ... doncs van inspirar els primers coros de Pasqua que
van actuar cada final de Quaresma a la nostra vila. Començava a córrer el segle
que ara acabem.
Aquest serà el punt de partida d'un recorregut
que, encara que incomplert, intenta resumir un segle d'existència en tres folis
i que repassarà el més substancial del món de la música a Breda.
El primer personatge que va influir d’una
manera important a la nostra vila va ser Manuel Codina i Planas que, a
principis de segle, aprenia a tocar la trompeta traslladant-se caminant, cada
setmana, a Arbúcies. Apart d’aquesta professió i d’animar més d’una festa local,
Manuel Codina va tenir tres fills, els tres amb un fort interès per la música, però
va ser en Salvador el que més va destacar. Es fa indispensable aturar-se més extensament
en l’anàlisi de la seva trajectòria.
Compositor i violinista bredenc d’anomenada
gairebé universal, Salvador Codina i Cabra neix el 1910 al número 2 del carrer
Rovira. Encara que molt aviat va traslladar-se a viure a Barcelona, quan encara
era un nadó, mai es va trencar la seva vinculació amb la nostra vila cosa que
queda reflectida clarament en la música del BALL DE GITANES -composada
quan només tenia 18anys- i les sardanes JO TORNARÉ -dedicada a la Font
de Sant Salvador-, L'HEREU SERRAT -en honor d’en Josep Saurí i vilar, hereu
de Can Serrat-, BREDA i PRIMER APLEC DE BREDA.
No es pot oblidar la seva activa participació, juntament
amb el pianista bredenc Josep Castanyer i Marlet, en la interpretació, a finals
dels anys 20 i principis dels 30, de la música d’acompanyament per les pel·lícules
de cinema mut que es projectaven a l’antic "Casino" de Breda. Salvador
Codina també va ser el promotor del "Tercet del Casino" que amb Josep
Regàs i Trunas a la bateria, Josep Castanyer al piano i ell mateix amb el violí
van amenitzar durant onze anys (entre el 1928 i el 1942 salvant d’interval de
la guerra Civil) els populars balls de saló dominicals.
A part d’aquestes obres i activitats vinculades
directament a Breda, Salvador Codina té una importantíssima trajectòria professional
a la qual Jaume Coll, en el seu llibre Breda, històrica
i actual (Edit. Montblanc, Barcelona
1971) dedica una detallada descripció.
Posteriorment a la formació i existència de l’esmenta’t
"Tercet del Casino", el pianista Lluís Bonjoch va ser el promotor i director de “L’Orquestrina
Breda" que des del 1948 i fins el 1953 va actuar a les festes assenyalades
i als balls que es celebraven al "Casino". L'Orquestrina, a més de
Lluís Bonjoch comptava amb Pere Anglada (cantant), Esteve Argemí (acordió), Antoni
Bernatallada (trompeta), Vicenç Clopés (saxofon), Josep Manresa (trompeta), Narcís
Miquel (saxofon), Lluís Momplet (saxofon) i Joan Serra i Clos (contrabaix). El 1950
Lluís Bonjoch va deixar l'Orquestrina i el va suplir el pianista Josep
Castanyer que ja havia format part anys enrere del "Tercet del Casino".
A partir del 1953, l’activitat musical de Breda es va traslladar
al Cercle Bredenc encara que no comptava amb una formació musical permanent com
s’havia donat al "Casino" i a partir d’aleshores ja va començar a fer-se
tradicional llogar les agrupacions foranes per amenitzar les festes populars.
És important destacar l’existència d’un cor
permanent a la parròquia de Breda, a finals dels anys 60 i principis dels 70, que
va impulsar mossèn Pere Petit, l’agrupació Acció Catòlica i Lluís Bonjoch que
era l’organista de la parròquia des del 1948 fins el 1972.
A un altre nivell, més lúdic, existeix a Breda
des dels anys 60 el grup dels "Germans Argemí" que traslladen el seu
material i habilitat arreu de Catalunya animant tota mena de diades especials.
No serà fins a mitjans de la dècada dels 80 que
va tornarà prendre força l'impuls de l’activitat musical a Breda. Per iniciativa
de Josep Castanyer i amb el suport de Jaume Cabra, Ma. Dolors Campeny (pianista)
i Assumpció Codina (compositora, pianista i professora del Conservatori
Superior Municipal de Música de Barcelona) -filla de Salvador Codina i Cabra- van
néixer a Breda les "Vesprades Musicals" i "Nadalenc Musical Jove"
que des d’aleshores i fins enguany celebren periòdicament concerts a càrrec d’intèrprets
bredencs i forans amb la intenció, segons declaren "d'impulsar el
coneixement i l’estudi de la música a més de propiciar la possibilitat d’actuar
davant del públic a nombrosos músics novells, la majoria bredencs".
Assumpció Codina ha destacat per la composició
de moltes obres peró, especialment vinculada a Breda, la sardana La Bassa del
Molí. També va promoure, amb gran èxit, el I STAGE DE MÚSICA A BREDA, que
durant el juliol de 1995 va reunir alumnes i professors de cant, saxofon, harmonia,
estructura musical i trompa d’arreu dels Països Catalans.
El 1987 es va formar, per iniciativa de Josep
Miquel (pianista i compositor) l’agrupació Inquietuds Musicals que va organitzar
un concert però que va deixar de promoure activitats ràpidament.
A hores d’ara Breda compta amb un important
número de músics formats i en període de formació entre els que destaquen Ma. Antònia
Iglesias (pianista), Anna Fortuny (pianista), Ma. Dolors Artiola (pianista) Jordi
Mas (pianista i estudiant de violí i cant) i Marc Antoni Mas (pianista). A més,
Ma. Dolors Campeny, des de fa 18 anys es dedica a la docència musical, fet que
promet un futur apassionant per la vila de Breda.
Autor desconegut.
Reg. 2014001.